Vés al contingut

Elisenda Ribas i Sallent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaElisenda Ribas i Sallent
Biografia
Naixement31 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 2020 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0722752 TMDB.org: 1113154 Modifica el valor a Wikidata

Elisenda Ribas i Sallent (31 de juliol de 1936 - 13 de març de 2020)[1] fou una actriu catalana de teatre, comèdia musical, cinema, televisió, ràdio i doblatge.[2][3]

Biografia

[modifica]

Era filla de Josep Ribas i Igual i Maria Sallent i Ribera,[4] esposa d'Enric Casamitjana i Colominas i més tard parella de José Lifante.

Va estudiar Art dramàtic a l'Institut del Teatre i cant i música al Conservatori del Liceu de Barcelona. També havia estudiat dansa espanyola i clàssica amb Joan Magrinyà i Charo Contreras.[5]

Trajectòria professional

[modifica]

A més de teatre, cinema i televisió, havia fet ràdio i se la pot recordar com la veu femenina en l'adaptació dels guions de la sèrie Groucho i Chico, advocats, que va emetre Catalunya Ràdio a finals dels anys 80.[3]

Teatre

[modifica]
  • 1953. El jardín de Falerina de Pedro Calderón de la Barca. Estrenada al pati de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
  • 1955. El silencio de Dios de Eduardo Muñoz del Portillo. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
  • 1955 l'Ase volador de Josep C Tapies, estrena teatre Romea
  • 1958 Carlos V Emperador, estrena teatre Romea
  • 1959 La Pepa maca de Cecilia A. Mantua estrena teatre Romea
  • 1965 Historia de un mirall de Celilia A. Mantua, estrena teatre Romea
  • 1965 Les filles del meu Papa de P.Teixidor, estrena teatre Romea
  • 1965 Mossen Ventura de Francesc d'Assis Toboso, estrena teatre Romea
  • 1965 Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, estrena teatre Romea
  • 1966 La bona persona de Sezuan, Bertolt Brecht, estrena teatre Romea
  • 1966 Un metge imaginari de John G. Weiger, estrena teatre Romea
  • 1967 Un cop a la setmana de Rafael Richard, estrena teatre Romea
  • 1968 L'Adela ha perdut el do,Pierre Barrilet, estrena teatre Romea
  • 1968. Dones, flors i pitança de Maria Aurèlia Capmany. Estrenada a la Cova del Drac de Barcelona.
  • 1969 Ànimes de càntir, de Xavier Romeu, estrena teatre Romea
  • 1969 El Místic de Santiago Rusiñol, estrena teatre Romea
  • La merienda fraternal de Santiago Rusiñol, estrena teatre Romea
  • 1970 El triomf de la carn de Santiago Rusiñol, estrena teatre Romea
  • 1970 Ja hi som tots de Ramiro Bascompte, estrena teatre Romea
  • 1970 Mort de Dama de Llorenç Villalonga, estrena teatre Romea
  • 1970 Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu, estrena teatre Romea
  • 1971 Divorci on the rocks de Carles Ricart, estrena Teatre Romea
  • 1973 Mort de gana i show de La Trinca, estrenada al Teatre Romea de Barcelona
  • 1974 Tartan dels micos contra l'estreta de l'ensanche, de Terenci Moix, estrena teatre Romea
  • 1980 Les Bacants, Eurípides, teatre Grec
  • 1984 L'opera de tres rals de Bertolt Brecht,estrena teatre Romea
  • 1984 La opera de perra gorda de Bertolt Brecht, teatro Maria Guerrero
  • 1987 Es així si us sembla de Pirandello,estrena teatre Romea
  • 1988 la gran il·lusió d'Eduardo de Filippo, estrena teatre Romea
  • 1989. Claxon de Dario Fo. Estrenada al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.
  • 1990. El supervivent de Manuel Vázquez Montalbán.[6]
  • 1997. Els Pirates, amb Dagoll Dagom.[7]
  • 2000. Cierra bien la puerta.[8]
  • 2000. 8 mujeres[9]
  • 2007. Demasiado humano[10]

Cinema

[modifica]
  • 1963 "Isidro, el labrador".de Rafael J. Salvia
  • 1963 "El mujeriego" de Francisco Pérez Dolz
  • 1969 "Laia" de Vicens lluch
  • 1969 "Amor y medias" (Medias y calcetines) de Antoni Ribas
  • 1971 "La liga no es cosa de hombres" de Ignacio F. Iquino
  • 1973 "The reporter" de M. Angelo Antonioni
  • 1975 El colegio de la muerte, de Pedro L. Ramírez.
  • 1975. El assassino de muñecas, de Miguel Madrid.
  • 1976 "Los casados y la menor" de J. Coll Espona
  • 1976 "Topical Spanish" de A. Amoros
  • 1977 "Las locuras de Jane" de J. Coll Espona
  • 1977 "Paraiso" de Jose Ganga
  • 1979 "Chocolate" de Gil Carretero
  • 1980. ¡En qué lío me han metido!, de Enrique Guevara
  • 1980 "Los embarazados"
  • 1980 "Un permiso para ligar" de Enrique Guevara
  • 1981 "La Cripta" de Cayetano del real
  • 1982. La plaça del diamant, pel·lícula de Francesc Betriu basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda, en el paper de Senyora Enriqueta.
  • 1982 "El gran mogollón" de Tito Fernandez
  • 1982 "El fascista, Dª. Pura y el follón de la escultura" de J. Coll Espona
  • 1982 "El Arreglo" de Jose A. Zorrilla
  • 1985 "Requiem por un campesino español" de Francesc Betriu
  • 1985 "El Elegido" de Fernando Huertas
  • 1985 "Cuatro mujeres y un lio" de Mariano Ozores
  • 1985 "El extranger-ho de la Cruz del Sur" de Jordi Grau
  • 1991. Fuera de juego, de Fernando Fernán Gómez.
  • 1991 "El rorobo de la jojoya" de Alvaro Saenz de Heredia
  • 1994: Souvenir, de Rosa Vergés
  • 1996 "Los Porretas" de Carlos Suarez
  • 2002. Lisístrata, de Francesc Bellmunt.

Televisió

[modifica]
  • 1969 "El restaurante del Ángel"
  • 1969 "Una historia berlinesa"
  • 1969 "La mujer del cementerio"
  • 1969 "La extraña tarde del Dr. Burke"
  • 1969 "El paquebote de Tenecity"
  • 1969 "Jacobo o la sumisión"
  • 1970 "Sospecha" "La 5ª víctima"
  • 1970 "Incomprensible"
  • 1981 La Cucafera
  • 1988. A l'est del Besòs
  • 1990. Sóc com sóc. Telecomèdia de 13 capítols de TV3. Dirigida per Esteve Duran
  • 1993. Los ladrones van a la oficina
  • 2002. Jet lag
  • 2004 i 2009. Hospital Central

Premis

[modifica]
  • Premi d'interpretació femenina al X Ciclo de Teatro Latino.[11]
  • 2008. Premi Ercilla a la millor actriu de repartiment, pel seu paper a Demasiado humano.[12]

Referències

[modifica]
  1. «Mor Elisenda Ribas, actriu catalana de TV3 i a la mítica 'La plaça del diamant'». [Consulta: 13 març 2020].
  2. Ciurans, Enric. «Elisenda Ribas i Sallent». Institut del Teatre. [Consulta: 31 maig 2020].
  3. 3,0 3,1 Porras, Darío. «Mor Elisenda Ribas, actriu catalana de TV3 i a la mítica 'La plaça del diamant'». elnacional.cat, 13-03-2020. [Consulta: 31 maig 2020].
  4. «Necrológicas. Esquela de Maria Sallent Ribera». La Vanguardia, 13-02-1979, pàg. 28.
  5. Font Mir, Antoni. «Ens ha deixat Elisenda Ribas a l'edat de 83 anys». teatremusical.cat, 13-03-2020. [Consulta: 31 maig 2020].
  6. Notícia sobre l'estrena d'El supervivent, a El País (castellà)
  7. Repartiment d'Els Pirates Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine. (català)
  8. Repartiment de Cierra bien la puerta Arxivat 2015-05-12 a Wayback Machine. (castellà)
  9. Repartiment de 8 mujeres[Enllaç no actiu] (castellà)
  10. Repartiment de Demasiado humano Arxivat 2007-11-27 a Wayback Machine. (castellà)
  11. Elisenda Ribas, a CervantesVirtual (català)
  12. Notícia del Premi Ercilla rebut, a El País (castellà)